Tal i com es descriu a Secció 2.2, «Dispositius que requereixen microprogramari», alguns dispositius necessiten carregar un determinat microprogramari. En la majoria de casos el dispositiu no funcionarà si el microprogramari no està disponible; en altres, la funcionalitat bàsica no es veurà afectada i només serà necessari carregar el microprogramari per activar funcions addicionals.
A partir de Debian GNU/Linux 12.0, seguint la 2022 Resolució General sobre el microprogramari no lliure, les imatges oficials d'instal·lació (com «netinst») poden incloure paquets de microprogramari no lliure. Fins i tot amb aquests paquets de microprogramari disponibles, alguns fitxers de microprogramari encara poden fer falta. O hom pot estar usant fitxers «netboot», que no inclouen paquets de microprogramari.
Si un controlador de dispositiu sol·licita un microprogramari que no està disponible, el debian-installer
mostrarà un diàleg que us oferirà la possibilitat de carregar-lo. Si seleccioneu aquesta opció, l'instal·lador analitzarà els dispositius disponibles buscant possibles fitxers o paquets de microprogramari. Si es troba el microprogramari, aquest es copiarà a la ubicació pertinent (/lib/firmware
) i es tornarà a carregar el controlador de dispositiu corresponent.
Nota | |
---|---|
Es podran analitzar uns dispositius i sistemes de fitxers o uns altres depenent de l'arquitectura, el mètode d'instal·lació i la fase en què us trobeu. És més fàcil carregar microprogramari des d'un llapis USB formatat amb FAT, especialment durant les etapes inicials de la instal·lació. En i386 i amd64 el microprogramari també es pot carregar des de targetes MMC o SD. |
Tingueu en compte que és possible ometre aquest pas si sabeu que el dispositiu pot funcionar sense el microprogramari, o si el dispositiu no és necessari durant la instal·lació.
El mètode més freqüent per a carregar el microprogramari no lliure és des de mitjans extraïbles com una memòria USB. Per a preparar una memòria USB (o un altre tipus de mitjà com una partició a un disc dur), els fitxers o paquets de microprogramari s'han d'ubicar o bé al directori arrel o bé en un directori anomenat /firmware
dins el sistema de fitxers del dispositiu. El sistema de fitxers recomanat és FAT, ja que és més probable que funcioni durant les etapes inicials de la instal·lació.
Podeu trobar arxius tar i fitxers zip amb els paquets actuals per als microprogramaris més habituals, i les corresponents metadades per a assegurar una correcta detecció per part de l'instal·lador (directori dep11
), es troben accessibles a:
Simplement descarregueu l'arxiu tar o el fitxer zip per a la versió corresponent i descomprimiu-lo al sistema de fitxers del mitjà.
També és possible copiar els fitxers de microprogramari per separat directament al dispositiu. Aquests fitxers els podeu obtenir, per exemple, d'altres sistemes ja instal·lats o del fabricant del maquinari.
Qualsevol microprogramari carregat durant el procés d'instal·lació serà copiat automàticament al sistema instal·lat. En la majoria de casos això assegurarà que aquells dispositius que requereixen el microprogramari també funcionin després de tornar a arrencar utilitzant el sistema que acabeu d'instal·lar. Tanmateix, si el sistema instal·lat utilitza una versió del nucli diferent de la de l'instal·lador, hi ha la possibilitat que el microprogramari no es pugui carregar per problemes de versions.
Si el microprogramari havia estat carregat utilitzant un paquet, el debian-installer
també instal·larà aquest paquet al sistema i afegirà automàticament la secció «non-free-firmware» de l'arxiu de paquets al fitxer sources.list
de l'APT. Això té l'avantatge que el microprogramari s'actualitzarà automàticament si hi ha disponible una nova versió.
Si ometeu la càrrega de microprogramari durant la instal·lació, el dispositiu afectat segurament no funcionarà fins que instal·leu manualment el microprogramari (o el seu paquet).
Nota | |
---|---|
Si la càrrega del microprogramari es va dur a terme utilitzant fitxers, el microprogramari copiat no s'actualitzarà automàticament a menys que instal·leu el paquet de microprogramari corresponent (si està disponible) després de completar la instal·lació. |
Depenent de com es va dur a terme la instal·lació, podria ser que la necessitat d'algun microprogramari no es detectés durant la instal·lació, que el microprogramari pertinent no estés disponible, o que es decidís no instal·lar algun microprogramari en aquell moment. En alguns casos, una instal·lació amb èxit encara pot acabar en una pantalla negra o “desgarbada” quan es reinicia al sistema instal·lat. Quan això passa, es poden provar les següents solucions:
Afegiu l'opció nomodeset
a la línia de comandes del nucli. Això pot facilitar l'arrencada en mode «gràfic alternatiu».
Useu la combinació de tecles Ctrl+Alt+F2 per saltar al VT2, que podria oferir una entrada funcional de sessió.